Els Diodati amb la Silvia Alcantara

Bloc de poesia

Deixo la adreça d'un blog de poesia en castellà força interessant. És el blog de Ricardo Fernandez Esteban. Un enginyer amb ànima d'home de lletres.

www.lapalabraesmagica.blogspot.com

Sílvia

Les veus del Pamano

He acabat de llegir Les veus del Pamano. M'ha impressionat l'acurada tècnica narrativa que ha fet servir en Jaume Cabré. Quina delícia!
La trama i els personatges m'han irritat;
• La senyora Elisenda Vilabrú, se m'ha fet odiosa i, la veritat, m'ha resultat poc creïble, massa segura de si mateixa i encertada en les seves malèfiques decisions. Encara que l'autor la va compensar en ser una dona infeliç tota la seva llarga vida.
• L'alcalde i els seus esbirros falangistes són, per a mi, els més encertats.
• El pobre mestre és tan desgraciat, que fa molta pena i ni després de tants anys li serveix de res el seu sacrifici.
• En Marcel, és un impresentable i també molt poc creïble.
• Els millors de tots en Serrallac i la Tina.
Podria anar desgranant tots els personatges i pocs en sortirien ben parats.
Cal dir que fa posar els pèls de punta pensar com es vivia en la immediata postguerra i amb els maquis en aquelles contrades dels Pirineus, on la por i l'odi imperaven sense cap aturador.

És una lectura que m'ha impressionat i m'ha indignat

Elena Bigas
Santa Coloma de Farners, agost 2010

Un instrument nou i una meravellosa veu

De tant en tant es troben petites meravelles sense buscar-les. Quan un llibre ens sorprèn trobant les paraules que a nosaltres ens han faltat per expressar un sentiment o quan la música se'ns redescobreix com l'essència de la poesia.

Coneixeu un instrument que es diu HANG? Sí no és així espero que el seu descobriment us emocioni igual que a mi. La veu de Sílvia Perez Cruz ,una altra descoberta per a mi, és un autèntic regal.

No se com fer l'enllaç des d'aquí però si entreu a Youtube i busqueu el video "LOCA" de Sílvia Perez Cruz haureu trobat una petita joia.

Sílvia

El racó del rondinarire 1

CLÀSSICS DE L'ESTIU

Cada any quan arriba el bon temps hi ha coses que retornen a Barcelona. Retornen els turistes que, tot i que hi són tot l'any, hem de reconeixer que els de l'estiu són molt més pintorescos, sempre amb l'ampolla d'aigua i la calor enganxada a la pell, retornen els espectacles a l'aire lliure, des dels més oficials com el Grec del que algun dia parlaré dels preus, fins als de caire popular com el cinema a l'aire lliure o les vetllades que fan als interiors d'illa o a alguns parcs. I retorna una de les estrelles de l'estiu a la ciutat, fàcilment detectable en qualsevol passeig pels nostres carrers, a qualsevol hora i gairebé per qualsevol lloc: ¡¡L'olor de pixum!!. És una olor penetrant i inconfusible que pot espatllar una passejada per la ciutat o fer més desagradable el camí a la feina.

L'origen d'aquests "aromes" són responsabilitat , en la majoria dels casos, de dos tipus de persones: els amos dels gossos que, ara que han entès que han de recollir del terra el que deixen els seus animals de companyia, haurien d'aprendre a passejar amb una ampolleta d'aigua per evitar que la fortor s'acumuli prop de les papereres, les parets dels edificis i altres racons i tots aquells homes (de totes les edats i condicions) que pateixen de incontinència urinària greu i van regant els arbres dels nostres jardins, els racons dels nostres carrers i qualsevol lloc una mica (tampoc gaire) recollit.

Des de la meva galeria puc veure com, massa sovint, entra algú amb aparença civilitzada i directament es dirigeix a les tres palmeres del final del jardí de Maria Matilde Almendros i ens deixa un regalet. He pensat comprar-me un xiulet per estruncar d'un ensurt les ganes de remullar les plantes, però la idea que s'estengui pel barri que hi ha una boja que va xiulant des de la galeria m'atura .

Esperaré pacientment que hi hagi una tempesta d'estiu que netegi una mica i confiaré en poder contenir les meves ganes de comprar un xiulet.

Sílvia

Novetats

Un dia vaig comentar que m'agradaria tenir una "columna" a un diari. Una d'aquelles que et permeten donar la teva opinió sobre temes diversos i que en el meu cas, donada la tendència que tinc a rondinar, serviria per queixar-me d'un munt de coses ( la veritat és que hauria de vigilar aquesta tendència ) fins i tot la Txell li va posar títol "Això no pot ser".

Evidentment l'únic lloc on puc publicar és aquest bloc i vaig pensar que no tenia res a veure amb la idea original del Grup Diodati, però és una idea recurrent i quan hi ha alguna cosa que no em sembla bé sempre penso en la "meva columna" , així que com, al cap i a la fi, es tracta d'escriure he decidit obrir un apartat en aquest bloc que serà EL RACÓ DEL RONDINAIRE, on evidentment tots hi esteu convidats.

Sílvia

Més de 10.000 exemplars venuts!

Més de 10.000 bombolles de sabó per l’espai…

Aquest és un nou motiu de celebració per part del grup.

La nostra companya Elena Bigas i la seva bombolla de sabó

s’escampa per les escoles de Catalunya.

Conxa