Per fi ho he aconseguit, fins i tot m'han sobrat espais. Aquest és el microrelat pel concurs del diari. És una versió molt reduïda d'una història més llarga que vaig escriure ja fa un temps.
I ARA ... QUÈ !
Fins que no la va veure enmig de totes les andròmines que tenia al terrat, no recordà que encara era a casa. Ràpidament va recuperar la capsa preguntant-se que diria en cas que algú de la família se n’assebentés.
Havia de prendre alguna determinació. El millor era trobar un amagatall a la vista de tothom. Després de molt pensar decidí regalar-li a la seva dona un jardí zen. Barrejat amb la sorra combinaria a la perfecció amb la modernitat de la nova casa.
Després de cinc anys, cap explicació seria prou convincent per justificar el fet que s’havia oblidat les cendres del seu pare al terrat.
Sílvia Oriol. 27-07-07
