martes, 16 de febrero de 2010

Una novel·la fàcil de llegir

Molt engrescadora i inquietant ... Intriga psicològica, misteri i secrets que s'aniran descobrint entre els records que sempre suren i es barregen amb el present.
Una família de l'alta societat irlandesa; rígida i intransigent, que valora les normes, el bon comportament i les aparences a que els obliga la pertinença de classe social. La homogeneïtat és un valor preuat, quan algú no compleix els requisits marcats per una societat hipòcrita, fa nosa, se l'aïlla i s'oblida la seva existència. Les institucions psiquiàtriques són d'utilitat per a algunes famílies benestants.

Seixanta anys més tard al tancar l'hospital psiquiàtric avisen a l'Iris que és la persona que consta en els documents com a contacte. L'Iris no coneixia l'existència de la seva tia àvia Esme Lennox. A partir d'aquest moment es comença a qüestionar que va passar... ¿Quina circumstància va afavorir la reclusió d'Esme quan només tenia setze anys?
Anem recuperant els records que conserva l'Esme en flashback que es van repetint del passat cap el present. Ella intenta ordenar els records i esbrinar perquè els seus pares la van tancar al manicomi. Quan va començar? Abans o després de...?
Quan ens endinsem en la novel·la descobrim:
Una Esme que transmet els sentiments i la vitalitat d'una persona fresca i transparent. Lliure de convencionalismes. Una persona especial que viu en un entorn de rebuig i manca d'estimació, que li provoca absències cap a el seu món interior. I la seva imaginació es desborda...
Una germana de l'Esme, la Kitty, que encara guarda de manera desordenada, secrets que s'amaguen dins de la seva ment malalta per l'Alzeimer . De manera fragmentada anem esbrinant i descobrint la infelicitat, la insatisfacció... Però sobretot el sentiment de culpa, que no vol admetre, pel seu comportament poc honest envers la seva germana Esme.
I que les aparences enganyen...


Molta bogeria és el seny més sublim/ per l'ull perspicaç./ Molt seny, la bogeria més extrema./ En això com en tot,/ Preval la majoria./ Si assenteixes, et consideren assenyat./ Si objectes, de seguida et declaren perillós/ i et lliguen a una cadena.

Emily Dickinson

Aquest poema el cita l'autora al principi del llibre.

CoCo