En Carles, va entrar silentment a casa, com ho faria un lladre, i des del passadís va contemplar la felicitat de mare i filla. La gelosia creixia, davant d’aquell nucli impenetrable.
Les rialles i les carantonoies el van omplir d’una ràbia incontrolable. Va saltar sobre la seva dona, colpejant-la amb l’estàtua de bronze que hi havia al rebedor.
L’Anna amb els ulls esbatanats va sotjar, incrèdula, l’agressor i es va interposar entre ell i la seva filla.
Elena Bigas
