DUES VISIONS DE VENÈCIA

Sigui com sigui, amb turistes o sense, els capvespres de Venècia sempre ens ompliran de sentiments i emocions.

Sílvia Oriol

EL CAFÈ FLORIAN

Un dels llocs on trobareu poca gent, tot i sent estiu, a Venècia és el cafè Florian. Els preus ajuden, no hi ha dubte, però seure a les seves petites sales i pensar que allà han estat des de Lord Byron a Hemingway passant per Goethe és una sensació que val la pena.

No se si actualment es manté l’esperit o solament la forma, la veritat és que a l’estiu solament es veuen turístes agobiats per la calor, enmig de velluts vermells, intentant recuperar antigues èpoques. M’entristeix pensar que un cafè que es manté des del 1720 acabi sent solament una atracció turística.


Sílvia Oriol

REGALS D'ESTIU

A finals de Juliol vaig decidir anar a passejar per la Rambla del Poble Nou per poder seure a la terrassa del “tio che”, local emblemàtic del barri, on des de fa generacions preparen unes boníssimes orxates i altres delícies com les Murcianes (granissat de llimona i orxata) . El passeig per la Rambla és un bon començament, és com si des de Barcelona et traslladessis a un poble, encara conserva aquest encant.

Seure a les taules que “el tio che” té al carrer, observant com comença un dia feiner en un barri on pots veure als veins baixar caminant cap a la platja, és un plaer. Sí a més a la taula del costat hi ha un grup d’homes grans cantant habaneres, ja parlem d’un regal.

Recordeu els regals dels que us parlava l’estiu passat?

Sílvia Oriol

PLAERS ESTIUENCS

Fins a principis de setembre a l’espai cultural de Caja Madrid ( Pça. Catalunya) podreu trobar una petita joia. Es tracta d’una exposició fotogràfica d’André Kertesz (1894-1985).

Fins aquí podrieu pensar que es tracta d’una bona exposició i prou, però és que el tema és del tot pertinent. Sota el títol de “l’íntim plaer de llegir” s’exposen 60 fotogràfies en blanc i negre, d’aquest fotògraf hongarès entre els anys 30 i els 60, que ens mostren persones anònimes des de Nova york a París passant per Hongria, nens i adults en un instant en que la lectura forma part de les seves vides. Les referències al fet de llegir i els sentiments i sensacions que això provoca en els lectors acompanyen al visitant en aquest recorregut ple de poesia.

Teniu temps fins el 7 de setembre.

Sílvia

IBSEN I ELS ESPECTRES


Les pors i els dubtes, el sentit de culpabilitat, què és correcte i què no, la recerca de l’alegria de viure… aquests són els espectres d’Ibsen i segurament també els de tots.

L’obra que es representa al Teatre Romea de Barcelona és un magnífic exercici de reflexió que fa que gairebé ningú respiri i que, com les coses que són realment interessants i intemporals, aconsegueixen que acabis fent-te les preguntes que pretenia l’autor. Si a tot això afegim una actuació esplèndida, especialment d’Emma Vilarasau, solament em queda recomenar que aneu al teatre quan més aviat millor.


Sílvia

CORSECAR-SE

En Carles, va entrar silentment a casa, com ho faria un lladre, i des del passadís va contemplar la felicitat de mare i filla. La gelosia creixia, davant d’aquell nucli impenetrable.
Les rialles i les carantonoies el van omplir d’una ràbia incontrolable. Va saltar sobre la seva dona, colpejant-la amb l’estàtua de bronze que hi havia al rebedor.
L’Anna amb els ulls esbatanats va sotjar, incrèdula, l’agressor i es va interposar entre ell i la seva filla.
Elena Bigas

Literatura en català

Un web que paga la pena tenir en compte!
Aquí deixo la seva carta de presentació per aquells interessats en la literatura feta en català o traduïda al català. Té un munt d’informació interessant.

L’adreça és www.llibrofags.com

Gemma Lloro
.
Qui som?

El projecte Llibròfags el formem lletraferits de diversos origens però una llibrofàgia comuna. A l’equip hi predominen blocaires de renom, amb una llarga experiència a la catosfera i una afició malsana a escriure sobre les seves lectures. També hi trobem periodistes, editors i gent relacionada amb el món de la literatura, així com llibreters i lectors més ocasionals.
L’equip, però, és oscil·lant, i esperem comptar amb anades i vingudes de nous llibròfags que ens regalin comentaris sobre el que llegeixen.
Actualment som Maiol Roger, Sandra Navarro, Jordi Vera, Laia Carbonell, Jordi Fàbregas, Olga Martínez, Vicenç Nieto, Patricia Monge, Enric Borràs Abelló, Cristina Luengo, Sara Bailac, David T. Baró, Marc Romera i Albert Forns que de moment farà les tasques de coordinació i edició.

Mil cretins, de Quim Monzó

Em confesso una admiradora d’en Quim Monzó; això ho vull dir abans que res.
El seu últim llibre, m’ha desconcertat una mica. He de dir que dels dinou relats que conté, no tots m’han impressionat de la mateixa manera.
No he arribat a entendre gaire el lligam que hi ha entre els contes perquè puguin aparèixer junts en un mateix volum.
Si llegim la contraportada del llibre veurem que diu “ Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre la vida i la misèria humana.” I de tot això en parla, encara que el fil conductor queda, des del meu punt de vista, poc definit.
Hi ha un conte que, per mi és magistral; es tracta de L’arribada de la primavera. L’anar i tornar del fill del geriàtric a la casa buida dels pares, les converses sobre com acabar amb la vida i dels desitjos de continuar vivint… d’una manera àgil i dura però sense oblidar el cinisme i l’amargura, en Monzó es passeja amb gran habilitat per un terreny pel que, la majoria de nosaltres hem passejat o passejarem i ens fa còmplices d’aquesta tristor i impotència que sent el fill, sol davant d’aquesta situació d’haver de veure als pares vells i indefensos al final de la seva vida.
Un altre relat espectacular és El senyor Beneset.
Miro per la finestra, La lloança i Dissabte, també tenen uns punts certament interessants.
Analitzant una mica el conjunt del volum, trobo que la primera part del llibre és molt més potent que la segona, els contes tenen un gran pes, la seva lectura t'atrapa. En canvi la segona part m'ha passat més desapercebuda. Potser si els relats formessin part de llibres diferents ni et plantejaries aquesta comparació. En cap moment qüestiono la qualitat dels relats que hi apareixen sinó com estan combinats.
En definitiva, un llibre que m’ha agradat molt llegir perquè conté relats molt bons, però que desconcerta una mica per aquest desequilibri que hi veig entre la primera i la segona part.

Gemma Lloro

LES BENIGNES de JONATHAN LITTELL

El protagonista qüestiona ¿Qui per pròpia voluntat, fora d’un boig, tria l’assassinat?

La resposta és clara: Estem davant d’un boig!

És una història recordada i narrada pel protagonista, un oficial de la SS, un personatge culte, intel·ligent i turmentat que ens mostra sense escrúpols la seva la ment malaltissa, els seus pensaments, els seus raonaments polítics i militars al voltant de l’holocaust. Sense ometre cap detall per desagradable que sigui explica el què va fer durant la guerra i perquè mai no es va penedir. Era el seu deure.
És una mirada freda, dura i cruel sobre l’extermini jueu i sobre les condicions de vida dels presoners i de la indiferència del protagonista davant la mort que l’envolta.
Descriu l'odi i la corrupció que genera la guerra i com al finalitzar aquesta va quedar un home buit, amb només amargor i una llarga vergonya. “Les compassives havien trobat el seu rastre”.

Una barreja d'història i ficció, molt descriptiva, on l’autor aconsegueix dibuixar l’entorn i les vivències d’una manera intensa. L’utilització de paraules alemanyes, en un principi, està bé perquè ajuden a crear el clima intens de la novel·la, però després cansa. M’ha agradat però m’ha costat acabar-la, crec que es podien haver tret unes quantes pagines ja que hi ha moments en que els fragments sonen a repetit. També crec que hi ha un excés d’informació, ni que és molt interessant, sobretot l’estudi sobre les diferents llengües del Caucas.

Conxa

Contes per crèixer

"Aplícate el cuento"

Un recull de contes, relats i anècdotes emmarcats en l’ecologia emocional i dirigits a aquelles persones que han escollit ser part de la solució i no del problema. Descobrir el nostre destí i la nostra essència, assumir la responsabilitat de ser i passar a l’acció. Són etapes d’un viatge que podeu fer acompanyats d’aquest llibre. L’objectiu és afavorir la reflexió, l’exploració i, sobretot l’acció intel·ligent, harmònica i ecològica. Ens ajuden a obrir la nostra ment, el nostre interior i amplien la visió que tenim del món.

Conxa

SEGUIM AQUÍ

No tinc res especial a dir, però trobo que fa massa temps que tenim el blog aturat.

Heu de saber que seguim fent coses, intentant millorar el que escrivim y trobant-nos per tal de compartir companyia i literatura.

Espero, ara que arriba la primavera, que tornem a ser un esclat de comentaris i recomanacions.

Sílvia

Aniversari

Ja fa cinc mesos que tenim blog. Va començar gairebé com una joguina i poc a poc ha anat creixent. Ens agrada pensar que algú ens llegeix i, per això, volem compartir els regals que ens ens vam fer per celebrar el nostre cinquè aniversari.

ANIVERSARI

He pensat quina paraula podria resumir aquests cinc anys i GRÀCIES és la que m’agrada més.

Gràcies per la vostra companyia, la vostra il·lusió, pels consells i per voler compartir el temps.


Recordo l’estiu del 2002 com un dels millors i vosaltres formeu part d’aquest record. En fer-nos la fotografia em vaig preguntar quant durariem i en cap moment la perspectiva de cinc anys semblava possible.

Se que la vida dona moltes voltes però vull pensar que sempre sereu en algun punt d’aquests girs.



GRÀCIES


Sílvia.




RETALLS:


Eren gemecs i refrecs de plaer. Aprofitaven l’eròtica d’una habitació d’hotel.




La cadena de sorolls retornen cada dia…

Rosalia sortí de casa la Margarida.



…Així que no, gràcies, aquesta nit no sortiré.



Sortia el sol…però la nit més llarga acabava de començar.



La Rosa mira el seu fill… té cos d’home però la cara el delata: encara és un nen.

D’ençà que he fet 40 anys sóc tot seny. Avorrit? NO.
ASSENYAT.





… són la 1’30 de la matinada, hora local de Nova York del dia 11 de setembre del 2001.



Em dic Ishan i estic a la terrassa d’un bar de platja.

Aniversari

CONSULTA A LA CÀBALA.

Diodatis es defineix com “Sefirà Binà”: això significa el moment i espai de temps on un grup , societat, etc defineix la seva forma per poder arribar a uns objectius. “Sefirà Binà” està associada a l’intel·lecte, al planeta Terra, a l’element aigua i al color blau.
L’any o període 5 és “Guevurà” i la seva forma geomètrica és el pentàgon. Significa la força que sorgeix de tots els involucrats en un projecte i la sinèrgia que aquest genera. “Guevurà”està associat a la intel·ligència i al camí universal. Els seus planetes són Venus i Mart. Significa LLUM de VIDA, força. Els seus colors són el verd, escarlata, vermell i Rubí.

FRASES QUE US PODEN INTERESSAR.

- La primera manifestació de tot acte creatiu és el límit.

- Tot acte creatiu és per essència qualitatiu, no quantitatiu.

- La felicitat no depèn del que tenim, sinó del que fem amb el que tenim.

- LA CONVIVÈNCIA SORGEIX QUAN SOM CAPAÇOS DE PERCEBRE ALLÒ QUE ENS UNEIX, ALLÒ QUE TENIM EN COMÚ.

Txell

Aniversari

Enrique

Aniversari

Ya sé de qué materia está hecha mi criatura.
Y el espíritu que la mueve.
Todo lo que es viene de mí.
Siempre he sido yo.
Desde el momento en que al nacer maté a mi madre.
Mucho antes de que él se desprendiera de mí.
Y empezara a vivir y a moverse por sí solo.
Ahora ya no puedo detenerle.

Mary W. Shelley
(De la pel·lícula Remando al viento)

MIDÚ

Aniversari

Vam nèixer dels metalls daurats,
corona que ens acompanya.
Som els reis de les lletres,
de la fantasia,
d'històries inventades,
dels somnis compartits...
Som poetes sota el feix
de la llum daurada.

Conxa

Aniversari

Benvolguts Diodati: amb vosaltres no he passat cap nit més llarga, però he gaudit d'un vaiven de contes curts de molt colors amb diàlegs entrenyables, sense oblidar els grans d'arròs que junts hem comptat.
Per tot el temps que hem passat junts; gràcies! Però desitjo seguir gaudint de la vostra amistat i creativitat.
Rebeu una abraçada plena de poesia, contes, novel·les i sobretot d'afecte.

Elena

Aniversari

Diodati,
Ja fa cinc anys que vam mostrar la voluntat d'establir entre nosaltres un vincle. Un lligam literari que s'ha enfortit amb la saba del temps compartit.
Com la casa llegendària que acollia els escriptors amb les seves reflexions sobre els mots i els sentiments, nosaltres tenim l'amistat per paret mestra, les il·lusions per finestres obertes al cel blau intens de la imaginació i, l'alegria, com a porta oberta oberta a l'aire fresc amarat de perfums de les flors nocturnes de les idees.
Per als moments de desconcert , una escala de solidaritat que, graó a graó, ens fa remuntar cap a una terrassa escalfada per un sol fort de companyonia. I quan ens embolcalla la tristor, la convertim en fum d'un foc que té per caliu l'alè i les mans obertes de tots nosaltres.
És en aquesta casa que hem contruït en aquest temps, que hem volgut donar valor a les coses que ens uneixen, no pel què valen sinó pel què signifiquen.
Ens agrada escriure, jugar amb els mots per expressar emocions. També sabem que les trobem escrites en nosaltres mateixos: a les mirades, als silencis i als somriures.
Quan no us tinc al costat, hi noto el buit. Us retrobo en la literatura: el gest i l'esguard de cadascú. Allò que ens defineix. Com el nom que, de tant que us l'estimo, és per a mi lletres de poesia.

F. Xavier Ambròs

Aniversari

Villa Diodati, Ginebra (Suïssa)

Sentir. Viure amb la certesa de que alguna cosa bona està a punt de passar. Crear. Saber que algú, com tu, cerca il·lusions en un racó de l’ànima. Compartir. Desig de jugar amb les millors idees. Estimar. Voler regalar un tros de tu, el millor. Trobar. D’entre molts, aquells que volen sentir, crear, compartir i estimar. Diodati.

Gemma Lloro

Joc de lletres

"Puzzle" Gener 2008 - Conxa Baena

"Glaç" Desembre 2007 - Conxa Baena

"Llum" Gener 2008 - Conxa Baena