El protagonista qüestiona ¿Qui per pròpia voluntat, fora d’un boig, tria l’assassinat?La resposta és clara: Estem davant d’un boig!
És una història recordada i narrada pel protagonista, un oficial de la SS, un personatge culte, intel·ligent i turmentat que ens mostra sense escrúpols la seva la ment malaltissa, els seus pensaments, els seus raonaments polítics i militars al voltant de l’holocaust. Sense ometre cap detall per desagradable que sigui explica el què va fer durant la guerra i perquè mai no es va penedir. Era el seu deure.
És una mirada freda, dura i cruel sobre l’extermini jueu i sobre les condicions de vida dels presoners i de la indiferència del protagonista davant la mort que l’envolta.
Descriu l'odi i la corrupció que genera la guerra i com al finalitzar aquesta va quedar un home buit, amb només amargor i una llarga vergonya. “Les compassives havien trobat el seu rastre”.
Una barreja d'història i ficció, molt descriptiva, on l’autor aconsegueix dibuixar l’entorn i les vivències d’una manera intensa. L’utilització de paraules alemanyes, en un principi, està bé perquè ajuden a crear el clima intens de la novel·la, però després cansa. M’ha agradat però m’ha costat acabar-la, crec que es podien haver tret unes quantes pagines ja que hi ha moments en que els fragments sonen a repetit. També crec que hi ha un excés d’informació, ni que és molt interessant, sobretot l’estudi sobre les diferents llengües del Caucas.
Conxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario