És possible un altre turisme?

Sempre he defensat la figura del turista enfront dels snobs que consideren que només valoren el que veuen, els viatgers que visiten llocs impossibles o gaudeixen de la possibilitat de disposar de molt temps, o d'un temps que no necessariament coincideix amb el de la gran majoria.

Però en veure a gran escala el que anomenaria turisme de col·lecció, aquest tan criticat, el de si avui és dimarts això és París. Reivindico el turista conscient de la seva situació i les seves limitacions, però capaç de perdre's per petits carrers on no hi ha altres turistes. El turista amb ganes de seure a un cafè i deixar passar el temps observant el dia a dia, prenent el pols d'una ciutat nova, si més no diferent a la pròpia.

Sílvia

L'art com a souvenir

Què passa amb l'emoció que tota obra d'art pot produir en l'espectador quan està envoltada de gent fent-se fotografies per constatar que han vist l'obra en qüestió?.

Del Louvre només es poden visitar aquelles sales que la gran majoria no considera inportants. En aquestes encara es conserva el silenci que trobo imprescindible per transportar l'esperit a altres èpoques, altres sensibilitats.

Impossible gaudir de l'armonia de la Venus de Milo quan la gent fa cua per fotografiar-se davant. Quan es considera la Mona Lisa un record de l'estada a París. Quan el que importa és demostrar que has passat per aquí.

Sílvia