Sempre he defensat la figura del turista enfront dels snobs que consideren que només valoren el que veuen, els viatgers que visiten llocs impossibles o gaudeixen de la possibilitat de disposar de molt temps, o d'un temps que no necessariament coincideix amb el de la gran majoria.
Però en veure a gran escala el que anomenaria turisme de col·lecció, aquest tan criticat, el de si avui és dimarts això és París. Reivindico el turista conscient de la seva situació i les seves limitacions, però capaç de perdre's per petits carrers on no hi ha altres turistes. El turista amb ganes de seure a un cafè i deixar passar el temps observant el dia a dia, prenent el pols d'una ciutat nova, si més no diferent a la pròpia.
Sílvia
No hay comentarios:
Publicar un comentario