jueves, 26 de agosto de 2010

Les veus del Pamano

He acabat de llegir Les veus del Pamano. M'ha impressionat l'acurada tècnica narrativa que ha fet servir en Jaume Cabré. Quina delícia!
La trama i els personatges m'han irritat;
• La senyora Elisenda Vilabrú, se m'ha fet odiosa i, la veritat, m'ha resultat poc creïble, massa segura de si mateixa i encertada en les seves malèfiques decisions. Encara que l'autor la va compensar en ser una dona infeliç tota la seva llarga vida.
• L'alcalde i els seus esbirros falangistes són, per a mi, els més encertats.
• El pobre mestre és tan desgraciat, que fa molta pena i ni després de tants anys li serveix de res el seu sacrifici.
• En Marcel, és un impresentable i també molt poc creïble.
• Els millors de tots en Serrallac i la Tina.
Podria anar desgranant tots els personatges i pocs en sortirien ben parats.
Cal dir que fa posar els pèls de punta pensar com es vivia en la immediata postguerra i amb els maquis en aquelles contrades dels Pirineus, on la por i l'odi imperaven sense cap aturador.

És una lectura que m'ha impressionat i m'ha indignat

Elena Bigas
Santa Coloma de Farners, agost 2010