He pensat quina paraula podria resumir aquests cinc anys i GRÀCIES és la que m’agrada més.
Gràcies per la vostra companyia, la vostra il·lusió, pels consells i per voler compartir el temps.
Recordo l’estiu del 2002 com un dels millors i vosaltres formeu part d’aquest record. En fer-nos la fotografia em vaig preguntar quant durariem i en cap moment la perspectiva de cinc anys semblava possible.
Se que la vida dona moltes voltes però vull pensar que sempre sereu en algun punt d’aquests girs.
GRÀCIES
Sílvia.
RETALLS:
Eren gemecs i refrecs de plaer. Aprofitaven l’eròtica d’una habitació d’hotel.
La cadena de sorolls retornen cada dia…
Rosalia sortí de casa la Margarida.
…Així que no, gràcies, aquesta nit no sortiré.
Sortia el sol…però la nit més llarga acabava de començar.
La Rosa mira el seu fill… té cos d’home però la cara el delata: encara és un nen.
D’ençà que he fet 40 anys sóc tot seny. Avorrit? NO.
ASSENYAT.
… són la 1’30 de la matinada, hora local de Nova York del dia 11 de setembre del 2001.
Em dic Ishan i estic a la terrassa d’un bar de platja.
