He acabat de llegir Les veus del Pamano. M'ha impressionat l'acurada tècnica narrativa que ha fet servir en Jaume Cabré. Quina delícia!
La trama i els personatges m'han irritat;
• La senyora Elisenda Vilabrú, se m'ha fet odiosa i, la veritat, m'ha resultat poc creïble, massa segura de si mateixa i encertada en les seves malèfiques decisions. Encara que l'autor la va compensar en ser una dona infeliç tota la seva llarga vida.
• L'alcalde i els seus esbirros falangistes són, per a mi, els més encertats.
• El pobre mestre és tan desgraciat, que fa molta pena i ni després de tants anys li serveix de res el seu sacrifici.
• En Marcel, és un impresentable i també molt poc creïble.
• Els millors de tots en Serrallac i la Tina.
Podria anar desgranant tots els personatges i pocs en sortirien ben parats.
Cal dir que fa posar els pèls de punta pensar com es vivia en la immediata postguerra i amb els maquis en aquelles contrades dels Pirineus, on la por i l'odi imperaven sense cap aturador.
És una lectura que m'ha impressionat i m'ha indignat
Elena Bigas
Santa Coloma de Farners, agost 2010
