L'art com a souvenir

Què passa amb l'emoció que tota obra d'art pot produir en l'espectador quan està envoltada de gent fent-se fotografies per constatar que han vist l'obra en qüestió?.

Del Louvre només es poden visitar aquelles sales que la gran majoria no considera inportants. En aquestes encara es conserva el silenci que trobo imprescindible per transportar l'esperit a altres èpoques, altres sensibilitats.

Impossible gaudir de l'armonia de la Venus de Milo quan la gent fa cua per fotografiar-se davant. Quan es considera la Mona Lisa un record de l'estada a París. Quan el que importa és demostrar que has passat per aquí.

Sílvia

Inspiració Literària

Sílvia

Llibreries i llibres.

Les llibreries és el que més em va sobtar de París, en vaig veure moltíssimes . Agradables establiments on les prestatgeries de fusta guarden la memòria de tots els llibres que per elles han passat.

Llibreries de vell situades en els antics "passages" del S.XIX. que fan única l'experiència de passejar-hi i poder gaudir dels plaers tranquils.

A tots els barris se'n poden trobar de diverses i variades, amb l'encant que tenen les petites botigues especialitzades on el venedor pot arribar a ser un amic.

Intento recordar les llibreries de Barcelona i em costa situar-les. Les grans superfícies sembla que s'ho emportin tot, fins i tot l'encant.

La conseqüència de tanta llibreria és una considerable quantitat de lectors als parcs, jardins, el metro... . Aprofitant el bon temps la gent ocupa els espais públics de la ciutat i és difícil trobar un seient per poder llegir.. Torno a pensar en Barcelona, alguns cops vaig a llegir al parc i només trobo avis passejant. Penso que potser com tenim tan bon temps sempre, la gent no s'emociona amb el sol i pot llegir a casa, no té necessitat de sortir . Potser soc massa optimista i la realitat és ben diferent.

Sílvia

Sorpresa!

Abans d'ahir vaig arribar de París. Una setmana ben aprofitada amb unes quantes sensacions que us aniré explicant poc a poc. La sorpresa ha estat veure el meu mini relat publicat al Periodico del dia 8. Ha estat un regal inesperat que va fer el dia més rodó. També us en parlaré d'aquests regals, a París n'he tingut dos i a Barcelona també apareixen de tant en tant. Si sabem observar i apreciar el que ens envolta segur que podem trobar regals que ens millorin el dia.

Sílvia

I ARA ... QUÈ !

Per fi ho he aconseguit, fins i tot m'han sobrat espais. Aquest és el microrelat pel concurs del diari. És una versió molt reduïda d'una història més llarga que vaig escriure ja fa un temps.

I ARA ... QUÈ !

Fins que no la va veure enmig de totes les andròmines que tenia al terrat, no recordà que encara era a casa. Ràpidament va recuperar la capsa preguntant-se que diria en cas que algú de la família se n’assebentés.

Havia de prendre alguna determinació. El millor era trobar un amagatall a la vista de tothom. Després de molt pensar decidí regalar-li a la seva dona un jardí zen. Barrejat amb la sorra combinaria a la perfecció amb la modernitat de la nova casa.

Després de cinc anys, cap explicació seria prou convincent per justificar el fet que s’havia oblidat les cendres del seu pare al terrat.

Sílvia Oriol. 27-07-07

Sempre m'ha resultat més fàcil escriure relats curts que històries llargues, però estic començant a dubtar de les meves capacitats.

Vaig descobrir amb alegria un concurs de microrelats organitzat pel periodico de catalunya. Es tracta de relats relacionats amb notícies publicades i que no poden tenir més de 600 espais.
Fantàstic!, tinc la notícia, tinc el relat escrit, solament he d'adaptar-lo a les característiques del concurs.

Ja he arreglat el meu escrit tres cops i encara és massa llarg. 600 espais és poquíssim text i resulta realment difícil articular una història, expressar alguna idea amb un regust literari.

Ho seguiré intentant. M'agradaria veure el méu escrit publicat al diari, no necessito que em donin el premi. Ja us diré si finalment ho aconsegueixo.

Sílvia

Aquest blog forma part d'un conjunt de regals i felicitacions que ens vam fer en el nostre cinquè aniversari com a grup. Esperem que sigui una eina dinàmica que ens permeti coneixer opinions i expressar les nostres, parlar de llibres i pel·lícules, compartir il·lusions i dubtes.

Gràcies per aquest regal, Gemma. Feia temps que pensava en la possibilitat de tenir un blog però mai m'hi posava. Com sempre, has estat tu amb la teva empenta que em fas avançar un pas més.

Sílvia