Benvolguts Diodati: amb vosaltres no he passat cap nit més llarga, però he gaudit d'un vaiven de contes curts de molt colors amb diàlegs entrenyables, sense oblidar els grans d'arròs que junts hem comptat.
Per tot el temps que hem passat junts; gràcies! Però desitjo seguir gaudint de la vostra amistat i creativitat.
Rebeu una abraçada plena de poesia, contes, novel·les i sobretot d'afecte.
Elena
sábado, 12 de enero de 2008
miércoles, 9 de enero de 2008
Aniversari
Diodati,
Ja fa cinc anys que vam mostrar la voluntat d'establir entre nosaltres un vincle. Un lligam literari que s'ha enfortit amb la saba del temps compartit.
Com la casa llegendària que acollia els escriptors amb les seves reflexions sobre els mots i els sentiments, nosaltres tenim l'amistat per paret mestra, les il·lusions per finestres obertes al cel blau intens de la imaginació i, l'alegria, com a porta oberta oberta a l'aire fresc amarat de perfums de les flors nocturnes de les idees.
Per als moments de desconcert , una escala de solidaritat que, graó a graó, ens fa remuntar cap a una terrassa escalfada per un sol fort de companyonia. I quan ens embolcalla la tristor, la convertim en fum d'un foc que té per caliu l'alè i les mans obertes de tots nosaltres.
És en aquesta casa que hem contruït en aquest temps, que hem volgut donar valor a les coses que ens uneixen, no pel què valen sinó pel què signifiquen.
Ens agrada escriure, jugar amb els mots per expressar emocions. També sabem que les trobem escrites en nosaltres mateixos: a les mirades, als silencis i als somriures.
Quan no us tinc al costat, hi noto el buit. Us retrobo en la literatura: el gest i l'esguard de cadascú. Allò que ens defineix. Com el nom que, de tant que us l'estimo, és per a mi lletres de poesia.
F. Xavier Ambròs
Ja fa cinc anys que vam mostrar la voluntat d'establir entre nosaltres un vincle. Un lligam literari que s'ha enfortit amb la saba del temps compartit.
Com la casa llegendària que acollia els escriptors amb les seves reflexions sobre els mots i els sentiments, nosaltres tenim l'amistat per paret mestra, les il·lusions per finestres obertes al cel blau intens de la imaginació i, l'alegria, com a porta oberta oberta a l'aire fresc amarat de perfums de les flors nocturnes de les idees.
Per als moments de desconcert , una escala de solidaritat que, graó a graó, ens fa remuntar cap a una terrassa escalfada per un sol fort de companyonia. I quan ens embolcalla la tristor, la convertim en fum d'un foc que té per caliu l'alè i les mans obertes de tots nosaltres.
És en aquesta casa que hem contruït en aquest temps, que hem volgut donar valor a les coses que ens uneixen, no pel què valen sinó pel què signifiquen.
Ens agrada escriure, jugar amb els mots per expressar emocions. També sabem que les trobem escrites en nosaltres mateixos: a les mirades, als silencis i als somriures.
Quan no us tinc al costat, hi noto el buit. Us retrobo en la literatura: el gest i l'esguard de cadascú. Allò que ens defineix. Com el nom que, de tant que us l'estimo, és per a mi lletres de poesia.
F. Xavier Ambròs
lunes, 7 de enero de 2008
Aniversari
Villa Diodati, Ginebra (Suïssa)
Sentir. Viure amb la certesa de que alguna cosa bona està a punt de passar. Crear. Saber que algú, com tu, cerca il·lusions en un racó de l’ànima. Compartir. Desig de jugar amb les millors idees. Estimar. Voler regalar un tros de tu, el millor. Trobar. D’entre molts, aquells que volen sentir, crear, compartir i estimar. Diodati.
Gemma Lloro
miércoles, 2 de enero de 2008
domingo, 23 de diciembre de 2007
lunes, 17 de diciembre de 2007
Art
Per aquells a qui us agrada l’art, aquí us deixo una adreça digna de ser tinguda en compte. Aquí es poden veure obres molt interessants, comprar-les o, simplement, utilitzar-les per enviar una postal d’alguna de les obres exposades.
L’adreça és www.artportic.com
No us ve de gust passejar-hi una mica?
Gemma Lloro
L’adreça és www.artportic.com
No us ve de gust passejar-hi una mica?
Gemma Lloro
domingo, 9 de diciembre de 2007

Aquest és el títol de la novel·la que acabo de llegir. L’autor ens proposa una aventura original entre la ficció i la realitat on la veu narradora és la mort.
Ens situa a la Alemanya nazi, en un poble a prop de Munic.
Una història trista i dolça alhora on vas descobrint la tendresa de la infància i en contrapunt la duresa de la vida, amb el patiment d’una guerra, de les pors i de les sospites. Ens mostra les vides de diferents personatges i edats, que han de conviure amb situacions de violència i maltractament, de menyspreu a la vida humana, fet quotidià durant l’època del nazisme.
La mort, espectadora i narradora, sempre és a prop i espera el moment, que ja sap quin és, per a recollir les seves ànimes. Mai s’allunya dels personatges. Ella és el testimoni de tot el que passa.
La força de voluntat de la protagonista, una nena de 10 anys, per a aprendre a llegir a partir del robatori del seu primer llibre, després descobreix el plaer de la lectura i com sempre el desig de robar un nou llibre, per a aprendre noves paraules i viure a traves d’elles noves històries. La versatilitat de les paraules, el seu poder per a fer mal o ser un bàlsam per a un cor angoixat.
La protagonista mostra com es pot subsistir i estimar a base de paraules.
Els adults de la història són profunds i tendres i mostren respecte envers als altres. Tant petits com grans tenen molt clar que vol dir la paraula amistat.
El més trist és que situacions com aquestes van passat i encara continuen passant.
Conxa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



