Diodati,
Ja fa cinc anys que vam mostrar la voluntat d'establir entre nosaltres un vincle. Un lligam literari que s'ha enfortit amb la saba del temps compartit.
Com la casa llegendària que acollia els escriptors amb les seves reflexions sobre els mots i els sentiments, nosaltres tenim l'amistat per paret mestra, les il·lusions per finestres obertes al cel blau intens de la imaginació i, l'alegria, com a porta oberta oberta a l'aire fresc amarat de perfums de les flors nocturnes de les idees.
Per als moments de desconcert , una escala de solidaritat que, graó a graó, ens fa remuntar cap a una terrassa escalfada per un sol fort de companyonia. I quan ens embolcalla la tristor, la convertim en fum d'un foc que té per caliu l'alè i les mans obertes de tots nosaltres.
És en aquesta casa que hem contruït en aquest temps, que hem volgut donar valor a les coses que ens uneixen, no pel què valen sinó pel què signifiquen.
Ens agrada escriure, jugar amb els mots per expressar emocions. També sabem que les trobem escrites en nosaltres mateixos: a les mirades, als silencis i als somriures.
Quan no us tinc al costat, hi noto el buit. Us retrobo en la literatura: el gest i l'esguard de cadascú. Allò que ens defineix. Com el nom que, de tant que us l'estimo, és per a mi lletres de poesia.
F. Xavier Ambròs
