Arte callejero

Hace un tiempo decidí que caminaría más, y desde entonces he descubierto rincones de mi ciudad que desconocía por completo. Por ejemplo: este impresionante graffiti. ¿Sabríais ubicarlo? ¿Conoceis a su autor?



Pues lo encontrareis en el Carmelo y su autor es Blu. Lo primero lo sé porque yo hice la foto, lo segundo es gracias a mi mujer, que lo sabe casi todo. A continuación, decidí buscar más información sobre este dibujante y lo que encontré fue su página web: http://www.blublu.org/ Os recomiendo que le echeis un vistazo: contiene murales, dibujos, e incluso videos que pinta fotograma a fotograma sobre paredes que resultan, como mínimo, curiosos, interesantes e inquietantes. Sus obras están cargadas de simbolismo, como el tiburón de billetes de 100 euros, acorde con los días en que vivimos .

Enrique Camós

DUES VISIONS DE VENÈCIA

Sigui com sigui, amb turistes o sense, els capvespres de Venècia sempre ens ompliran de sentiments i emocions.

Sílvia Oriol

EL CAFÈ FLORIAN

Un dels llocs on trobareu poca gent, tot i sent estiu, a Venècia és el cafè Florian. Els preus ajuden, no hi ha dubte, però seure a les seves petites sales i pensar que allà han estat des de Lord Byron a Hemingway passant per Goethe és una sensació que val la pena.

No se si actualment es manté l’esperit o solament la forma, la veritat és que a l’estiu solament es veuen turístes agobiats per la calor, enmig de velluts vermells, intentant recuperar antigues èpoques. M’entristeix pensar que un cafè que es manté des del 1720 acabi sent solament una atracció turística.


Sílvia Oriol

REGALS D'ESTIU

A finals de Juliol vaig decidir anar a passejar per la Rambla del Poble Nou per poder seure a la terrassa del “tio che”, local emblemàtic del barri, on des de fa generacions preparen unes boníssimes orxates i altres delícies com les Murcianes (granissat de llimona i orxata) . El passeig per la Rambla és un bon començament, és com si des de Barcelona et traslladessis a un poble, encara conserva aquest encant.

Seure a les taules que “el tio che” té al carrer, observant com comença un dia feiner en un barri on pots veure als veins baixar caminant cap a la platja, és un plaer. Sí a més a la taula del costat hi ha un grup d’homes grans cantant habaneres, ja parlem d’un regal.

Recordeu els regals dels que us parlava l’estiu passat?

Sílvia Oriol

PLAERS ESTIUENCS

Fins a principis de setembre a l’espai cultural de Caja Madrid ( Pça. Catalunya) podreu trobar una petita joia. Es tracta d’una exposició fotogràfica d’André Kertesz (1894-1985).

Fins aquí podrieu pensar que es tracta d’una bona exposició i prou, però és que el tema és del tot pertinent. Sota el títol de “l’íntim plaer de llegir” s’exposen 60 fotogràfies en blanc i negre, d’aquest fotògraf hongarès entre els anys 30 i els 60, que ens mostren persones anònimes des de Nova york a París passant per Hongria, nens i adults en un instant en que la lectura forma part de les seves vides. Les referències al fet de llegir i els sentiments i sensacions que això provoca en els lectors acompanyen al visitant en aquest recorregut ple de poesia.

Teniu temps fins el 7 de setembre.

Sílvia

IBSEN I ELS ESPECTRES


Les pors i els dubtes, el sentit de culpabilitat, què és correcte i què no, la recerca de l’alegria de viure… aquests són els espectres d’Ibsen i segurament també els de tots.

L’obra que es representa al Teatre Romea de Barcelona és un magnífic exercici de reflexió que fa que gairebé ningú respiri i que, com les coses que són realment interessants i intemporals, aconsegueixen que acabis fent-te les preguntes que pretenia l’autor. Si a tot això afegim una actuació esplèndida, especialment d’Emma Vilarasau, solament em queda recomenar que aneu al teatre quan més aviat millor.


Sílvia

CORSECAR-SE

En Carles, va entrar silentment a casa, com ho faria un lladre, i des del passadís va contemplar la felicitat de mare i filla. La gelosia creixia, davant d’aquell nucli impenetrable.
Les rialles i les carantonoies el van omplir d’una ràbia incontrolable. Va saltar sobre la seva dona, colpejant-la amb l’estàtua de bronze que hi havia al rebedor.
L’Anna amb els ulls esbatanats va sotjar, incrèdula, l’agressor i es va interposar entre ell i la seva filla.
Elena Bigas