Desembre 2009

8a convocatòria del premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil
Hem tancat l’any amb una celebració especial. El nostre company F. Xavier Ambrós ha quedat finalista del Premi Barcanova amb la seva novel·la; “El secret del Cadí”.
El jurat ha reconegut la qualitat literària de la seva obra i proposa a l’editorial l’estudi de la seva publicació.

CoCo

Una adreça a tenir en compte si voleu publicar electrònicament:



http://www.tinetbiblioteca.org/

CoCo

Una nit de tardor, un record, un enyor...

Recordar vells temps, els nostres inicis. Els voleu reviure?

Ja fa més de sis anys!!!

Entreu!

CoCo

http://grupdiodati.iespana.es/

Arte callejero

Hace un tiempo decidí que caminaría más, y desde entonces he descubierto rincones de mi ciudad que desconocía por completo. Por ejemplo: este impresionante graffiti. ¿Sabríais ubicarlo? ¿Conoceis a su autor?



Pues lo encontrareis en el Carmelo y su autor es Blu. Lo primero lo sé porque yo hice la foto, lo segundo es gracias a mi mujer, que lo sabe casi todo. A continuación, decidí buscar más información sobre este dibujante y lo que encontré fue su página web: http://www.blublu.org/ Os recomiendo que le echeis un vistazo: contiene murales, dibujos, e incluso videos que pinta fotograma a fotograma sobre paredes que resultan, como mínimo, curiosos, interesantes e inquietantes. Sus obras están cargadas de simbolismo, como el tiburón de billetes de 100 euros, acorde con los días en que vivimos .

Enrique Camós

DUES VISIONS DE VENÈCIA

Sigui com sigui, amb turistes o sense, els capvespres de Venècia sempre ens ompliran de sentiments i emocions.

Sílvia Oriol

EL CAFÈ FLORIAN

Un dels llocs on trobareu poca gent, tot i sent estiu, a Venècia és el cafè Florian. Els preus ajuden, no hi ha dubte, però seure a les seves petites sales i pensar que allà han estat des de Lord Byron a Hemingway passant per Goethe és una sensació que val la pena.

No se si actualment es manté l’esperit o solament la forma, la veritat és que a l’estiu solament es veuen turístes agobiats per la calor, enmig de velluts vermells, intentant recuperar antigues èpoques. M’entristeix pensar que un cafè que es manté des del 1720 acabi sent solament una atracció turística.


Sílvia Oriol

REGALS D'ESTIU

A finals de Juliol vaig decidir anar a passejar per la Rambla del Poble Nou per poder seure a la terrassa del “tio che”, local emblemàtic del barri, on des de fa generacions preparen unes boníssimes orxates i altres delícies com les Murcianes (granissat de llimona i orxata) . El passeig per la Rambla és un bon començament, és com si des de Barcelona et traslladessis a un poble, encara conserva aquest encant.

Seure a les taules que “el tio che” té al carrer, observant com comença un dia feiner en un barri on pots veure als veins baixar caminant cap a la platja, és un plaer. Sí a més a la taula del costat hi ha un grup d’homes grans cantant habaneres, ja parlem d’un regal.

Recordeu els regals dels que us parlava l’estiu passat?

Sílvia Oriol