Novetats

Un dia vaig comentar que m'agradaria tenir una "columna" a un diari. Una d'aquelles que et permeten donar la teva opinió sobre temes diversos i que en el meu cas, donada la tendència que tinc a rondinar, serviria per queixar-me d'un munt de coses ( la veritat és que hauria de vigilar aquesta tendència ) fins i tot la Txell li va posar títol "Això no pot ser".

Evidentment l'únic lloc on puc publicar és aquest bloc i vaig pensar que no tenia res a veure amb la idea original del Grup Diodati, però és una idea recurrent i quan hi ha alguna cosa que no em sembla bé sempre penso en la "meva columna" , així que com, al cap i a la fi, es tracta d'escriure he decidit obrir un apartat en aquest bloc que serà EL RACÓ DEL RONDINAIRE, on evidentment tots hi esteu convidats.

Sílvia

Més de 10.000 exemplars venuts!

Més de 10.000 bombolles de sabó per l’espai…

Aquest és un nou motiu de celebració per part del grup.

La nostra companya Elena Bigas i la seva bombolla de sabó

s’escampa per les escoles de Catalunya.

Conxa

Una novel·la fàcil de llegir

Molt engrescadora i inquietant ... Intriga psicològica, misteri i secrets que s'aniran descobrint entre els records que sempre suren i es barregen amb el present.
Una família de l'alta societat irlandesa; rígida i intransigent, que valora les normes, el bon comportament i les aparences a que els obliga la pertinença de classe social. La homogeneïtat és un valor preuat, quan algú no compleix els requisits marcats per una societat hipòcrita, fa nosa, se l'aïlla i s'oblida la seva existència. Les institucions psiquiàtriques són d'utilitat per a algunes famílies benestants.

Seixanta anys més tard al tancar l'hospital psiquiàtric avisen a l'Iris que és la persona que consta en els documents com a contacte. L'Iris no coneixia l'existència de la seva tia àvia Esme Lennox. A partir d'aquest moment es comença a qüestionar que va passar... ¿Quina circumstància va afavorir la reclusió d'Esme quan només tenia setze anys?
Anem recuperant els records que conserva l'Esme en flashback que es van repetint del passat cap el present. Ella intenta ordenar els records i esbrinar perquè els seus pares la van tancar al manicomi. Quan va començar? Abans o després de...?
Quan ens endinsem en la novel·la descobrim:
Una Esme que transmet els sentiments i la vitalitat d'una persona fresca i transparent. Lliure de convencionalismes. Una persona especial que viu en un entorn de rebuig i manca d'estimació, que li provoca absències cap a el seu món interior. I la seva imaginació es desborda...
Una germana de l'Esme, la Kitty, que encara guarda de manera desordenada, secrets que s'amaguen dins de la seva ment malalta per l'Alzeimer . De manera fragmentada anem esbrinant i descobrint la infelicitat, la insatisfacció... Però sobretot el sentiment de culpa, que no vol admetre, pel seu comportament poc honest envers la seva germana Esme.
I que les aparences enganyen...

Molta bogeria és el seny més sublim/ per l'ull perspicaç./ Molt seny, la bogeria més extrema./ En això com en tot,/ Preval la majoria./ Si assenteixes, et consideren assenyat./ Si objectes, de seguida et declaren perillós/ i et lliguen a una cadena.

Emily Dickinson

Aquest poema el cita l'autora al principi del llibre.

CoCo

La lluvia antes de caer

Acabo de llegir la novel·la de Jonathan Coe “La lluvia antes de caer”

Un títol que atrau, és poètic i molt visual.
Una història que s’explica a través de 20 imatges.
Una descripció minuciosa de les diferents fotografies sense caure en la monotonia i l’avorriment.
L’autor troba la combinació justa per mantenir l’equilibri de la història.
Ens convida a descobrir la vida de les dues protagonistes, una viva i l’altra morta, en paral·lel.
A la tia Rosamond l’han trobat morta amb el tocadiscs encès i un disc, “Cantos de la Auvernia”, que encara gira... Demostra que la vida continua tot i que es deixi d’existir.
Un dubte resta en l’aire. Mort natural o suïcidi?
Té un micròfon a la mà. Al seu costat un reproductor de cassetes, un munt de cintes i una nota:

Gill,
Son para Imogen.
Si no la encuentras, escuchalas tú.

La seva neboda Gill és una de les tres persones que rebrà part de l’herència i també és l’encarregada de endreçar la casa. De complir els desitjos de la tia. El més important: buscar a una altra heretera, a Imogen, una nena cega que ara ja deu estar a prop dels trenta anys.

A partir d’aquí comença la història que mostra la soledat, el desamor, l’amor, el dolor, la destrucció...
En cada fotografia resta imprès un instant de vida, de records, de pèrdues doloroses que marcaran les vides dels personatges de la novel·la per a sempre més.
Res és el que sembla. Què s’amaga, en realitat, darrera dels personatges que somriuen i miren la càmera amb cara de felicitat ?
La crueltat, el desig i la culpa. L’ambivalència dels afectes. Els secrets de família que mai s’han explicat i ara es revelen amb cruesa.
La veu de Rosamond descriu els paisatges inoblidables de la seva vida és un tornar a reviure els moments més importants de la seva existència. Els té davant dels ulls, queden recollits i condensats en una imatge.
La congelació del temps, entre els seus dits.
Els pas del temps no borra els sentiments.
Torna a veure el paisatge d’ Auvernia. És el seu paradís i lloc escollit per anar després de la mort. On espera que es compleixi el seu somni, la retrobada amb l’amor de la seva vida... Mai es va casar ni va tenir fills. La seva amant ja és morta.
Gill descobreix que en aquesta vida res és casual i es pregunta si existeix un patró que es repeteix dins de la mateixa família.
Existeixen les coincidències? Intenta esbrinar la veritat i quan creu que està a punt de fer-ho, el present l’atrau i l’esborra aquesta revelació, si és que existeix. O en realitat només era un somni...?

I com diu Rosamond:
“La vida sólo empieza a tener sentido cuando te das cuenta de que a veces dos ideas contradictorias pueden ser ciertas”
Aleshores es dona l’ inevitabilitat.

Al final de la història apareix la redempció.
El perdó.

Us faig una proposta: Busquem les nostres fotografies i fem una història...

CoCo

Desembre 2009

8a convocatòria del premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil
Hem tancat l’any amb una celebració especial. El nostre company F. Xavier Ambrós ha quedat finalista del Premi Barcanova amb la seva novel·la; “El secret del Cadí”.
El jurat ha reconegut la qualitat literària de la seva obra i proposa a l’editorial l’estudi de la seva publicació.

CoCo

Una adreça a tenir en compte si voleu publicar electrònicament:



http://www.tinetbiblioteca.org/

CoCo

Una nit de tardor, un record, un enyor...

Recordar vells temps, els nostres inicis. Els voleu reviure?

Ja fa més de sis anys!!!

Entreu!

CoCo

http://grupdiodati.iespana.es/