Acabo de llegir la novel·la de Jonathan Coe “La lluvia antes de caer”Un títol que atrau, és poètic i molt visual.
Una història que s’explica a través de 20 imatges.
Una descripció minuciosa de les diferents fotografies sense caure en la monotonia i l’avorriment.
L’autor troba la combinació justa per mantenir l’equilibri de la història.
Ens convida a descobrir la vida de les dues protagonistes, una viva i l’altra morta, en paral·lel.
A la tia Rosamond l’han trobat morta amb el tocadiscs encès i un disc, “Cantos de la Auvernia”, que encara gira... Demostra que la vida continua tot i que es deixi d’existir.
Un dubte resta en l’aire. Mort natural o suïcidi?
Té un micròfon a la mà. Al seu costat un reproductor de cassetes, un munt de cintes i una nota:
Una història que s’explica a través de 20 imatges.
Una descripció minuciosa de les diferents fotografies sense caure en la monotonia i l’avorriment.
L’autor troba la combinació justa per mantenir l’equilibri de la història.
Ens convida a descobrir la vida de les dues protagonistes, una viva i l’altra morta, en paral·lel.
A la tia Rosamond l’han trobat morta amb el tocadiscs encès i un disc, “Cantos de la Auvernia”, que encara gira... Demostra que la vida continua tot i que es deixi d’existir.
Un dubte resta en l’aire. Mort natural o suïcidi?
Té un micròfon a la mà. Al seu costat un reproductor de cassetes, un munt de cintes i una nota:
Gill,
Son para Imogen.
Si no la encuentras, escuchalas tú.
La seva neboda Gill és una de les tres persones que rebrà part de l’herència i també és l’encarregada de endreçar la casa. De complir els desitjos de la tia. El més important: buscar a una altra heretera, a Imogen, una nena cega que ara ja deu estar a prop dels trenta anys.
A partir d’aquí comença la història que mostra la soledat, el desamor, l’amor, el dolor, la destrucció...
En cada fotografia resta imprès un instant de vida, de records, de pèrdues doloroses que marcaran les vides dels personatges de la novel·la per a sempre més.
Res és el que sembla. Què s’amaga, en realitat, darrera dels personatges que somriuen i miren la càmera amb cara de felicitat ?
La crueltat, el desig i la culpa. L’ambivalència dels afectes. Els secrets de família que mai s’han explicat i ara es revelen amb cruesa.
La veu de Rosamond descriu els paisatges inoblidables de la seva vida és un tornar a reviure els moments més importants de la seva existència. Els té davant dels ulls, queden recollits i condensats en una imatge.
La congelació del temps, entre els seus dits.
Els pas del temps no borra els sentiments.
Torna a veure el paisatge d’ Auvernia. És el seu paradís i lloc escollit per anar després de la mort. On espera que es compleixi el seu somni, la retrobada amb l’amor de la seva vida... Mai es va casar ni va tenir fills. La seva amant ja és morta.
Gill descobreix que en aquesta vida res és casual i es pregunta si existeix un patró que es repeteix dins de la mateixa família.
Existeixen les coincidències? Intenta esbrinar la veritat i quan creu que està a punt de fer-ho, el present l’atrau i l’esborra aquesta revelació, si és que existeix. O en realitat només era un somni...?
En cada fotografia resta imprès un instant de vida, de records, de pèrdues doloroses que marcaran les vides dels personatges de la novel·la per a sempre més.
Res és el que sembla. Què s’amaga, en realitat, darrera dels personatges que somriuen i miren la càmera amb cara de felicitat ?
La crueltat, el desig i la culpa. L’ambivalència dels afectes. Els secrets de família que mai s’han explicat i ara es revelen amb cruesa.
La veu de Rosamond descriu els paisatges inoblidables de la seva vida és un tornar a reviure els moments més importants de la seva existència. Els té davant dels ulls, queden recollits i condensats en una imatge.
La congelació del temps, entre els seus dits.
Els pas del temps no borra els sentiments.
Torna a veure el paisatge d’ Auvernia. És el seu paradís i lloc escollit per anar després de la mort. On espera que es compleixi el seu somni, la retrobada amb l’amor de la seva vida... Mai es va casar ni va tenir fills. La seva amant ja és morta.
Gill descobreix que en aquesta vida res és casual i es pregunta si existeix un patró que es repeteix dins de la mateixa família.
Existeixen les coincidències? Intenta esbrinar la veritat i quan creu que està a punt de fer-ho, el present l’atrau i l’esborra aquesta revelació, si és que existeix. O en realitat només era un somni...?
I com diu Rosamond:
“La vida sólo empieza a tener sentido cuando te das cuenta de que a veces dos ideas contradictorias pueden ser ciertas”
Aleshores es dona l’ inevitabilitat.
“La vida sólo empieza a tener sentido cuando te das cuenta de que a veces dos ideas contradictorias pueden ser ciertas”
Aleshores es dona l’ inevitabilitat.
Al final de la història apareix la redempció.
El perdó.
El perdó.
Us faig una proposta: Busquem les nostres fotografies i fem una història...
CoCo
