Literatura en català

Un web que paga la pena tenir en compte!
Aquí deixo la seva carta de presentació per aquells interessats en la literatura feta en català o traduïda al català. Té un munt d’informació interessant.

L’adreça és www.llibrofags.com

Gemma Lloro
.
Qui som?

El projecte Llibròfags el formem lletraferits de diversos origens però una llibrofàgia comuna. A l’equip hi predominen blocaires de renom, amb una llarga experiència a la catosfera i una afició malsana a escriure sobre les seves lectures. També hi trobem periodistes, editors i gent relacionada amb el món de la literatura, així com llibreters i lectors més ocasionals.
L’equip, però, és oscil·lant, i esperem comptar amb anades i vingudes de nous llibròfags que ens regalin comentaris sobre el que llegeixen.
Actualment som Maiol Roger, Sandra Navarro, Jordi Vera, Laia Carbonell, Jordi Fàbregas, Olga Martínez, Vicenç Nieto, Patricia Monge, Enric Borràs Abelló, Cristina Luengo, Sara Bailac, David T. Baró, Marc Romera i Albert Forns que de moment farà les tasques de coordinació i edició.

Mil cretins, de Quim Monzó

Em confesso una admiradora d’en Quim Monzó; això ho vull dir abans que res.
El seu últim llibre, m’ha desconcertat una mica. He de dir que dels dinou relats que conté, no tots m’han impressionat de la mateixa manera.
No he arribat a entendre gaire el lligam que hi ha entre els contes perquè puguin aparèixer junts en un mateix volum.
Si llegim la contraportada del llibre veurem que diu “ Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre la vida i la misèria humana.” I de tot això en parla, encara que el fil conductor queda, des del meu punt de vista, poc definit.
Hi ha un conte que, per mi és magistral; es tracta de L’arribada de la primavera. L’anar i tornar del fill del geriàtric a la casa buida dels pares, les converses sobre com acabar amb la vida i dels desitjos de continuar vivint… d’una manera àgil i dura però sense oblidar el cinisme i l’amargura, en Monzó es passeja amb gran habilitat per un terreny pel que, la majoria de nosaltres hem passejat o passejarem i ens fa còmplices d’aquesta tristor i impotència que sent el fill, sol davant d’aquesta situació d’haver de veure als pares vells i indefensos al final de la seva vida.
Un altre relat espectacular és El senyor Beneset.
Miro per la finestra, La lloança i Dissabte, també tenen uns punts certament interessants.
Analitzant una mica el conjunt del volum, trobo que la primera part del llibre és molt més potent que la segona, els contes tenen un gran pes, la seva lectura t'atrapa. En canvi la segona part m'ha passat més desapercebuda. Potser si els relats formessin part de llibres diferents ni et plantejaries aquesta comparació. En cap moment qüestiono la qualitat dels relats que hi apareixen sinó com estan combinats.
En definitiva, un llibre que m’ha agradat molt llegir perquè conté relats molt bons, però que desconcerta una mica per aquest desequilibri que hi veig entre la primera i la segona part.

Gemma Lloro

LES BENIGNES de JONATHAN LITTELL

El protagonista qüestiona ¿Qui per pròpia voluntat, fora d’un boig, tria l’assassinat?

La resposta és clara: Estem davant d’un boig!

És una història recordada i narrada pel protagonista, un oficial de la SS, un personatge culte, intel·ligent i turmentat que ens mostra sense escrúpols la seva la ment malaltissa, els seus pensaments, els seus raonaments polítics i militars al voltant de l’holocaust. Sense ometre cap detall per desagradable que sigui explica el què va fer durant la guerra i perquè mai no es va penedir. Era el seu deure.
És una mirada freda, dura i cruel sobre l’extermini jueu i sobre les condicions de vida dels presoners i de la indiferència del protagonista davant la mort que l’envolta.
Descriu l'odi i la corrupció que genera la guerra i com al finalitzar aquesta va quedar un home buit, amb només amargor i una llarga vergonya. “Les compassives havien trobat el seu rastre”.

Una barreja d'història i ficció, molt descriptiva, on l’autor aconsegueix dibuixar l’entorn i les vivències d’una manera intensa. L’utilització de paraules alemanyes, en un principi, està bé perquè ajuden a crear el clima intens de la novel·la, però després cansa. M’ha agradat però m’ha costat acabar-la, crec que es podien haver tret unes quantes pagines ja que hi ha moments en que els fragments sonen a repetit. També crec que hi ha un excés d’informació, ni que és molt interessant, sobretot l’estudi sobre les diferents llengües del Caucas.

Conxa

Contes per crèixer

"Aplícate el cuento"

Un recull de contes, relats i anècdotes emmarcats en l’ecologia emocional i dirigits a aquelles persones que han escollit ser part de la solució i no del problema. Descobrir el nostre destí i la nostra essència, assumir la responsabilitat de ser i passar a l’acció. Són etapes d’un viatge que podeu fer acompanyats d’aquest llibre. L’objectiu és afavorir la reflexió, l’exploració i, sobretot l’acció intel·ligent, harmònica i ecològica. Ens ajuden a obrir la nostra ment, el nostre interior i amplien la visió que tenim del món.

Conxa

SEGUIM AQUÍ

No tinc res especial a dir, però trobo que fa massa temps que tenim el blog aturat.

Heu de saber que seguim fent coses, intentant millorar el que escrivim y trobant-nos per tal de compartir companyia i literatura.

Espero, ara que arriba la primavera, que tornem a ser un esclat de comentaris i recomanacions.

Sílvia

Aniversari

Ja fa cinc mesos que tenim blog. Va començar gairebé com una joguina i poc a poc ha anat creixent. Ens agrada pensar que algú ens llegeix i, per això, volem compartir els regals que ens ens vam fer per celebrar el nostre cinquè aniversari.

ANIVERSARI

He pensat quina paraula podria resumir aquests cinc anys i GRÀCIES és la que m’agrada més.

Gràcies per la vostra companyia, la vostra il·lusió, pels consells i per voler compartir el temps.


Recordo l’estiu del 2002 com un dels millors i vosaltres formeu part d’aquest record. En fer-nos la fotografia em vaig preguntar quant durariem i en cap moment la perspectiva de cinc anys semblava possible.

Se que la vida dona moltes voltes però vull pensar que sempre sereu en algun punt d’aquests girs.



GRÀCIES


Sílvia.




RETALLS:


Eren gemecs i refrecs de plaer. Aprofitaven l’eròtica d’una habitació d’hotel.




La cadena de sorolls retornen cada dia…

Rosalia sortí de casa la Margarida.



…Així que no, gràcies, aquesta nit no sortiré.



Sortia el sol…però la nit més llarga acabava de començar.



La Rosa mira el seu fill… té cos d’home però la cara el delata: encara és un nen.

D’ençà que he fet 40 anys sóc tot seny. Avorrit? NO.
ASSENYAT.





… són la 1’30 de la matinada, hora local de Nova York del dia 11 de setembre del 2001.



Em dic Ishan i estic a la terrassa d’un bar de platja.